PACOMUÑOZCANTAMIQUELMARTÍPOL
les lletres (1)

  1. No demano gran cosa
  2. Quasi una faula
  3. La Rita Mirambell
  4. Romanço
  5. Aquesta remor
  6. Si fossis terra
  7. Certament
  8. Un sonet per a tu
  9. He heretat l'esperança
  10. Escolta'm, Miquel
  11. In memoriam (1980)
  12. Ben poca cosa (1984)
  13. Demano poc (1990)
  14. Mare si fos mariner (1994)
  15. Collarets de llum (1994)
No demano gran cosa.

Música Paco Muñoz
Arranjament: C. Murillo

No demano gran cosa:
caminar sense crosses;
fer l'amor sense haver de demanar permisos;
escriure en un paper sense pautes.
O bé, si sembla massa:
escriure sense haver d'estrafer la veu;
caminar sense pautes;
parlar sense haver de demanar permisos;
fer l'amor sense crosses.
O bé, si sembla massa:
fer l'amor sense haver d'estrafer la veu;
escriure sense crosses;
caminar sense haver de demanar permisos;
poder parlar sense pautes.

O bé si sembra massa...

Quasi una faula

Música E. Murillo
Arranjament: C. Murillo

Hi hagué una primavera inesperada
i la gent de la vall, rejovenida,
cantava tot tornat a casa seva
i guarnia finestres i balcons
amb les flores acabades de collir.
L'aire era net i la passió hi creixia
amb un provocatiu entusiasme.
Algú, però va dir que la bonança
durava massa i els afebliria;
i de seguida el recel i l'enveja
van aflorar en el gest i en les mirades.
Va durar poc, és clar, la primavera,
i ara, passat els anys, ningú no em parla. M'esgarrifa pensar-hi.  Jo vaig viure-la.

La Rita Mirambel

Música: J. A. Murillo
Arranjament: C. Murillo

La Rita Mirambell
-trenta set anys, casada,
metxera al torn de la nit,
amb el marit paleta
i tres nenes de deu,
set i cinc anys -.
La Rita, dic, 
que de dies fa feina
al col·legi de monges
a canvi d'un descompte
en el preu dels rebuts,
i a casa seua cuina,
renta i endreça.
La Rita, repeteixo,
ara s'entén a plena fàbrica
- ho sap tothom menys el marit -
amb un casat que treballa al batan;
i foraster, per postres!
I és el que diu la gent:
la feina se'n fotran
si el director se n'assabenta.
Qui poc catús,
redéu!, els pobres.


 

Romanço
(a la memòria de Carlos Cano)

Música i arranjament: C. Murillo

Si ens besem pels carrers
trontollaran les cases,
les dones del raval
ho contaran al batlle.
Vindran guàrdies civils
empunyant simitarres,
dos frares del Remei
I els sometent amb arma.
Convictes de mant crim
ens penjaran a la plaça;
quan ja siguem penjats
repicaran campanes;
acudirà la gent,
proclamant l'alarma
i el batlle, modestet,
dirà quatre paraules.
Serà un dia revolt
amb molta tramuntana;
com brandarem, amor,
tota la santa tarda!.
Per veure'ns vincrà gent
de tota la comarca;
algú dirà: - és molt trist -
i et mirarà les cames...
... En ser que sigui fosc
tornarem cap a casa;
gats adúlters viuran
la nit a les teulades,
ens farà mal el coll,
tindrem les mans ben baldes,
els ulls inflats pel vent
i un tremolor a les cames.
Sinistres vigilants
armats amb forca i dalla
percaçaran arreu
parelles amagades.
Abans no és fàcil clar
fugirem cap a França
pels vells camins del bosc
disfressats de captaires.
Quan ja siguem ben lluny,
en qualsevol obaga,
cremarem els vestits
i esborrarem el rastre.
Llavors, lliures i sols,
sense dir cap paraula
ens besarem de nou
amb una força estranya.

Aquesta Remor

Música: J. A. Murillo
Arranjament: C. Murillo

Aquesta remor que se sent no és de pluja
Ja fa molt de temps que no plou.
S'han eixugat les fonts i la pols s'acumula
pels carrers i les cases.
Aquesta remor que se sent no és de vent
han prohibit el vent perquè no s'alci
la pols que hi ha pertot
i l'aire no esdevingui - diuen - irrespirable.
Aquesta remor que se sent no és de paraules.
Han prohibit les paraules perquè
no posin en perill
la fràgil immobilitat de l'aire.
Aquesta remor que se sent no és de pensaments.
Han estat prohibits perquè no engendrin
la necessitat de parlar
i sobrevingui, inevitable, la catàstrofe.
I, tan mateix, la remor persisteix.

Demano Poc

Música i arranjament: N. Mañó

Demano poc, demano poca cosa.
Només poder treballar com fins ara,
respectuós amb l'ordre que estableixen
discretes lleis d'antiga procedència.
Compondre versos m'omple, m'allibera,
també llegir, i algunes altres coses
del tot banals, del tot quotidianes
Demano poc, i encara menys tal volta
demanaré, a mida que els anys posin
foscos accents damunts la pell cansada.
Llavors, potser, solament amb escriure
ja en tindré prou.  Hi penso i no m'espanta.
M'ho imagino sense gens d'angoixa.
La solitud per tota companya.

Collarets de llum

Música i arranjament: J. A. Murillo

Collarets de llum
quan la tarda fina;
si el rostoll s'adorm
tot és de joguina.
Un estel petit
obre l'ull i parla: 
- On serà l'amor
que no puc trobar-la?...
... I l'amor ocult
entre satalies
riu que riu content
de ses traidorïes.
Collarets de llum
quan la tarda fina;
si el rostoll s'adorm
tot és de joguina...
... Se'n riuran els camps
i les ribes pures,
i els pollancs i el riu,
i el pla i les altures.
Se'n riuran els grills
i els ocells cantaires,
i el vent remorós
i els follets rondaires.
- On serà l'amor?
- fa la lluna bruna.
L'he cercat pertot,
que n'estic dejuna.
I ell, entaforat
entre satalies,
contarà a la nit
noves traidorïes.
Collarets de llum
quan la tarda fina;
si el rostoll s'adorm
tot és de joguina.

 

Mare si fos mariner

Música: P. Muñoz - E. Murillo
Arranjament: E. Murillo

Mare si fos mariner,
mariner de bona traça,
me n'iria mar endins
tot sol amb la meua barca;
el vent fóra un crit de goig,
la vela, coloma blanca,
el cor d'un blau com d'encís
i el ulls d'un ver d'esperança
Mare si fos mariner.
Mariner de bona traça,
me n'iria mar endins
tot sol amb la meua barca
Us faria adéu al port...
... me'n duria el goig de l'aire
La verdor fina dels pins,
la llum de les vinyes clares...,
Mare si fos mariner,
tot sol amb la meua barca
iria a cercar l'amor
per ports i cales llunyanes...
... - Doncs on aneu mariner,
tot sol amb la vostra barca?...
... - Cerco l'amor, ai companys!,
per'xò m'empeny l'esperança.
Mare si fos mariner
iria amb la meua barca
cercant amb delit l'amor
per mar de somni i rondalla...
... La vela de lluny a lluny,
cridaria l'arribada
i el vent desfaria en llum
les trenes d'or de la tarda.
- Amor - li diria jo -,
guaita la mar, ampla i clara:
ella em farà de companya, ...
... tu tindràs el cabell pur,
jo la pell un xic colrada,
i el nostre retorn el gust
d'una música llunyana.
Mare si fos mariner...

el disc --  --  les lletres (2) -- presentació -- l'opinió de Martí i Pol --  tornar a l'índex