***

PACO MUÑOZ CANTA ALS XIQUETS
TOTES LES LLETRES DELS DEU CASSETS

***


CASSETE Nº 7

 

LA LLUNA BAIX DEL PONT EN CASA DEL DIMONI
La lluna la pruna
vestida de dol
son pare la crida
i sa mare no vol.
Que coses més bones
que cria el Senyor
per dalt les teulades
raïm de pastor.
La lluna la pruna
vestida de sol
per dalt de la Plana
cridant al Raimon.
La veu Caterina
i comença a ballar
un núvol s'acosta
i la lluna se'n va.
S'amaga espantada
en veure un mussol
son pare la crida
i sa mare no vol.
Les barques de Dénia
dormen en el port
i la lluna plena
bressola el Montgó.
La meua Mireia
recorda amb amor
Marta i Carolina
Vicent i Raimon.
Aïna i Caterina
Jaume, Marc i Enric
Marieta i Alba
i els altres amics.
Baix del pont de Cullera leré leré
ballava un 'sapo' leré
ballava un 'sapo' leré
Sembla un tapo de bassa leré leré
fent-se el 'beato' leré,
fent-se el 'beato'.
Jo tinc un perolet
jo tinc dos perolets
jo tinc tres perlolets
jo tinc quatre peroles
jo tinc cinc peroles
jo tinc sis peroles
jo tinc set
jo tinc vuit
jo tinc nou
jo tinc deu perolets
una, dos, tres,
quatre, cinc i sis,
set, vuit, nou i deu.
Allà baix la sequioleta
ballava un pato leré leré
mec mec mec
i quines volteretes
donava el nano leré leré
mec mec mec
Jo tinc un perolet...
En casa del dimoni tiroram
jo tinc un burro tam tiroram
jo tinc un ram tiroram tam tam
jo tinc un burro.
I per por a cremar-me tiroram
no vaig a dur-lo
En casa del dimoni tiroram
tinc una rella.
I per no cremar-me
no vaig a per ella.
En casa del dimoni
tinc un burro i rella
I per por a cremar-me
no faig faena.
NYAM NYAM LA XATA MELINDRERA UN SENYOR DE FAVARETA
Manega les barres
amunt i avall
no pares, no pares
això és mastegar.
Mastega amb finor
si són fideuets
i un poquet més fort
quan és arrosset.
La carn sempre costa
més de rossegar
procura desfer-la
abans de tragar-la.
El peix és tendre
es mastega poc
si ho fas amb paciència
ja 'voràs' que bo.
El ossos es xuclen
no cal mossegar
perquè si t'enganyes
podràs perdre un queixal.
Qui bé no mastega
no pot digerir
i després la panxa
sembla un niu de grills
La xata melindrera
vuit, ou, deu
com és tan fina
trico trico trau
com és tan fina lairó
se'n va a
Benifaió lairó.
Es pinta els colorets
vuit, nou, deu
amb gasolina
trico trico trau
amb gasolina lairó
lairó lairó lairó lairó
L'alcalde de Sollana
vuit, nou, deu
té una burra
trico trico trau
té una burra lairó
vestida en camisó lairó.
Que es menja les garrofes
vuit, nou, deu
en coca fina
trico trico trau
en coca fina lairó
tomaca i pimentó lairó.
Un senyor de Favareta
que no s'hi veia molt bé
va anar un dia a València
per divertir-se un poquet.
I mentre el passejava
pels carrers més principals
pensant abraçar una xica
abraçà un municipal.
El guàrdia va dir-li a l'home
trobant-se així abraçat
'Qui no veu tres en un burro
que no vaja a la ciutat'.
I així d'aquesta manera
va quedar ben demostrat:
més val comprar unes ulleres
que emprenyar l'autoritat.
EN EL MAGATZEM EL SERENO CARAGOL
En el magatzem
on treballe jo
treballen les xiques
de Benifaió
elles són molt guapes
no treballen gens
no guanyen per polvos
ni per colorets.
Juguen molt amb Pep
i Pep no fa faena
li amaguen la gorra
baix de l'escala.
Ara baixa l'amo
tot són marmolons
i allí teniu a Pep
torrant pimentons.
El sereno i la serena
se n'anaren a pescar
i pescaren una anguila
a la vora de la mar.
El sereno i la serena
se n'anaren a pescar
pescaren una tonyina
i se la feren per sopar.
Sereno, les onze i mitja
garrofes i herba.
Que sí que sí
que no que no
llavoretes de meló.
El sereno s'ha perdut
per la font de la salut
una dona l'ha trobat
amagat dins d'un forat.
Caragol, caragol
trau les banyes que ix el sol
. Ningú passa la vida
que passa el caragol,
no paga lloguer de casa
i la porta cap a on vol
i tot el que sap ho aprèn
en les fulles d'una col,
per dormir no necessita
marfagueta ni llençol.
La seua vida és curta,
però passeja per on vol
de gust li cau la baba
més lluneta que el xarol.
I una nit la mort arriba
bullidet en un perol
i dens de la cassola
se'l xuplará un qualsevol
.
LA PASTORETA ARA JUGUEM JO TINC UNA PILOTA
Que li donarem a la pastoreta
que li donarem per anar a ballar
jo li donaria una caputxeta
i a la muntanyeta la faria anar.
A la muntanyeta no hi neva ni plou
i a la terra plana tot el vent ho mou.
Sota l'ombreta, l'ombreta, l'ombré,
flors i violes i romaní.
Ara juguem amb les mans.
Amb les cames jugarem.
Ara juguem amb els peus.
Ara juguem amb el nas.
Amb la boca jugarem.
Ara jugarem xiulant.
Ara jugarem cridant.
Jo tinc una pilota
que bota bota bota
però jo sóc xicoteta
i no puc fer-hi res.
Jo tinc una planteta
que és alta alta alta
però jo sóc xicoteta
i no puc fer-hi res.
Jo tinc una nineta
que plora riu i es queixa
però jo sóc xicoteta
i no puc fer-hi res.
També tinc una trompa
que balla balla balla
però jo sóc xicoteta
i no puc fer-hi res.
Jo tinc una cabreta
que salta salta salta
però jo sóc xicoteta
i no puc fer-hi res.

tornar