'que vos passa valencians'

Paco Muñoz celebra els 20 anys de la edició en disc de la cançó: Que vos passa Valencians.



Dénia, 11 de Juliol de 1.997
Plaça del Convent a les 11 de la nit.
 

Amb els seus amics:

Lluís MIque- Luis Eduardo Aute- Remigi Palmero- Mari Giner (Carraixet) -Nacho Mañó (Presuntos implicados) -Mi chica -Juli Mira -Enric Murillo -R. Armengol -Castejón -Enric Alfons -Boix -
Toni Mestre- A. Cervera -Manuel Vicens -J.V. Marqués -Enric Murillo -J.A. Murillo-Cesar Murillo
P, Cantó- Raquel -Dani Maó- Elios.

 

Que vos passa Valencians.

El meu País vol viure. 

Que vos passa, que vos passa, 
que vos passa valencians 
el nostre País vol viure 
sense perdre identitat. 

Era lliure i treballava 
nostre regne valencià 
però uns homes hi vingueren 
i mataren aquell cant. 
Hem patit segles de lluita 
de matances i d'espant 
perquè el poble nascut lliure 
no vol viure empresonat. 

Nobles, bisbes i juristes 
ens vengueren per un plat 
de llentilles a Castella 
i els seus costums castellans. 
Canviaren de casaca 
i oblidant l'antic parlar 
giraren l'esquena al poble 
al bon poble valencià. 

Poble de les Germanies, 
poble nostre revoltat 
ara saps com la noblesa 
demostra la lleialtat. 
Tot el regne delegaven: 
hòmens, dones, terres, ars, 
poble, llengua, furs i pàtria 
pel poder han baratat. 

Un mal dia des d'Almansa 
ens vingué la novetat: 
el vell Regne de València 
era País conquistat. 
Ja la llengua bandejaven 
llevant-li oficialitat 
i per just dret de conquesta 
imposen el castellà. 

D'altres guerres hi patiren 
tot anà costera avall: 
el País pergué consciència 
i el poble restà callat. 
Però sempre sempre hi hagué hòmens 
de cor valent i esforçat 
que mantingueren la flama 
amb esperit vigilant. 

Sempre ens han guanyat la guerra 
els que diuen ser cristians, 
el altres, ja ens diguen moros,  
jornalers o assalariats. 
Tinc ganes de fer història  
i escriu-te-la en valencià: 
una història en els vençuts 
de tants segles guanyaran. 

Alça el cap, posat en marxa 
i comença a caminar 
 

El temps va i ve com si fóra la mar.  Com si fóra una muntanya que es mou i la veus un dia ací i a l'endemà ja la veus en un altre lloc distint.   El temps és com un mar i una muntanya que es mouen i com una cançó que va nàixer fa vint anys i encara continua fent voltes en el cap de la gent i pels carrers d'un país que es mou menys que la mar i les muntanyes.

Fa vint anys PACO MUÑOZ li va posar música a uns versos de Toni Mestre i hi va sortir 'Què vos passa, valencians?'  Des d'aleshores ha plogut molt i alguns pluviòmetres han rebentat de tanta pluja, com deia Bob Dylan fa més de trenta anys.  Tanmateix, les cançons de PACO MUÑOZ continuen on sempre han estat: en el territori que creix cada dia entre la pluja i el vent, entre el cansament i la necessitat de fer tirar endavant aquest país contra vent i marea.

Vint anys ja d'una cançó que va ser un símbol en una època en què els símbols eren més necessaris que mai:  potser ara ja ens cansa tant de símbol i exigim realitats que ens enfortisquen l'ànim, que ens curen la lentitud, que ens facem feliços davant la desesperança que és aquest temps tan estrany que ens toca viure.

Les cançons de PACO MUÑOZ continuen ací, amb nosaltres, perquè no se'ns mengen el temps i la fragilitat de la memòria.   Perquè ens hem de moure, si més no, com es mouen la mar i les muntanyes.  I sobretot: per passar-s'ho be escoltant la música de sempre.
                                                                                    Alfons Cervera.


Cites d'un record i un homenatge

'Ara us voldria dir que el poble persisteix'......  (1977)

'Com un record de tendresa sempre et recordaré a tu OVIDI cantat un vals'......    (1997)

'Les vostres veus companys li podrien fer cor:  La llibertat la picaren però li queda la Font de l'esforç pur dels hòmens que la duguem al cor'......    (1975)


 Reculls de premsa   Tornar a l'índex  Reculls generals